Arquitectura, i punt.
Avui dia, ningú posa en dubte la necessitat de compaginar de forma sostenible i sostinguda l’activitat humana amb la cura i la protecció del medi ambient.
És per això que hem d’entendre que parlar “d’arquitectura sostenible” ja no és l’escenari ideal, cal anar més enllà. Cal que interioritzem i assumim que l’arquitectura i la construcció han de ser sostenibles per si mateixes, han de plantejar-se sempre des de la vessant bioclimàtica, han d’estar pensades i resoltes des de l’eficiència energètica, han de tenir intrínsec anàlisi del medi que l’envolta, de l’estalvi de recursos i energia, de la racionalització de les matèries primeres i l’aigua. I per això, arquitectura i sostenibilitat han de ser dos conceptes indissolubles.
Què entenem per sostenible?
Segons l’entrada “arquitectura bioclimàtica” de la Wikipedia, es defineix com: Arquitectura adaptada al medi ambient en el disseny d’edificis, amb la finalitat d’optimitzar el consum de recursos naturals per tal d’estalviar el màxim d’energia i fer més saludables els edificis.
Quan avui dia plantegem un nou projecte, i ho fem des de criteris sostenibles o bioclimàtics, estem donant per fets un seguit de conceptes claus, que el projecte complirà:
– Ús conscient de tècniques i materials respectuosos amb el medi ambient.
– Baixes emissions de CO2; Anàlisis del cicle de vida dels materials i sistemes constructius emprats.
– Sistemes de disseny passiu per estalviar energia i reduir demandes energètiques.
– Ús d’energies renovables per als sistemes actius, màxima eficiència d’aquests.
– Respecte per l’entorn, estudi de l’emplaçament i minimitzar l’impacte.
– Confort hidrotèrmic, salubritat, confort lumínic, accessibilitat i habitabilitat.
– Construcció circular: Preveure el fi de la vida útil i la seva reutilització o reciclatge.
Estat actual i normatives.
Al 2010, la Unió Europea incorpora el concepte d’Edifici de Consum gairebé Nul (nZEB), a través de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica 2010/31/UE, que plantejava que a partir de 2020 tots els edificis residencials de nova construcció fossin nZEB.
Actualment, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica en vigor és la 2018/844 (EPBD). Amb aquesta nova normativa, es defineixen alguns conceptes, dels que destaquem:
- Tant obra nova com rehabilitacions hauran d’incorporar fonts d’energia renovables.
- Es defineixen els sistemes d’automatització i control dels edificis.
- Es defineix un pla d’actuació d’ara fins a 2050, per renovar el parc edificat.
- Incentiva el finançament públic per a la renovació i rehabilitació energètica.
Amb l’actualització del Codi Tècnic de la Edificació al Setembre de 2020, s’han recollit molts d’aquests aspectes, incrementant les exigències a nivell energètic, amb la modificació substancial del Document Bàsic en Estalvi d’Energia, el DB-HE.
Actualment, el 30% del consum final d’energia prové de l’ús i manteniment dels habitatges construïts, i tenim, només a Espanya, 25 milions d’habitatges construïts, dels quals el 60% o més són construïts sense complir cap mena de normativa energètica i, per tant, altament ineficients i costosos de mantenir. Això també vol dir que tenim un important marge de millora. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, PNIEC, posa el focus, de forma encertada, en la rehabilitació i millora d’aquest parc edificat, marcant fites en la reducció del consum energètic entre els períodes 2021-2030, i fins al 2050.
Quin és el nostre paper?
A GCT Arquitectes hem desenvolupat una metodologia de treball que apliquem als nostres projectes per aconseguir el màxim nivell de sostenibilitat i eficiència energètica possibles, en funció de les necessitats i característiques de cada projecte i client.
Els pilars que considerem imprescindibles a l’hora de projectar de forma sostenible són els que hem vingut comentant, resumits en:
- Aplicació de disseny i sistemes passius per reduir la demanda i augmentar el confort.
- Optimització dels recursos i dels materials disponibles.
- Reducció del consum d’energia, i ús d’energies renovables i eficients.
- Reducció dels residus generats i de les emissions de CO2.
- Reducció del consum en quant a manteniment, explotació i ús del edifici.
- Augment de la qualitat de vida dels ocupants; Confort higrotèrmic, acústic, lumínic, accessibilitat, habitabilitat, salubritat…
Partint d’aquests conceptes, estudiem i elaborem cada projecte de manera individualitzada, i els apliquem en major o menor grau escollint les opcions que aporten majors beneficis a menor cost, per tal d’arribar el més lluny possible dins la viabilitat del projecte.
Així com la sostenibilitat és present i futur de l’arquitectura, cal que, a més, incorporem altres conceptes com la reutilització, el cicle de vida i la construcció circular. Poc a poc tots aquests conceptes formaran part de l’arquitectura i la construcció com ara ho són la seguretat estructural o les instal·lacions climàtiques.