La perspectiva de gènere és un mètode per a analitzar la realitat social al permetre identificar les situacions de desigualtat i assegurar que dones i homes influeixin, participin i es beneficiïn de manera igual en tots els àmbits de la política, societat i cultura.

El propòsit de la perspectiva de gènere és acabar amb l’estratificació i la immobilitat dels rols de gènere imperants fins al moment, evitar la jerarquització i propiciar els canvis que dotin a la societat actual de valors inclusius clars.

L’arquitectura ha de donar predominança a aquests aspectes socials de l’entorn construït i als aspectes d’inclusió, anteposant el benestar de les persones a les preferències de caràcter merament estètic o a les modes, ajudant a dissenyar entorns inclusius, tant fora com dins de l’habitatge, és a dir, tant en l’àmbit urbanístic com en l’àmbit residencial.

En aquest article es volen tractar alguns dels aspectes més importants en els quals podem participar amb l’aplicació de perspectiva de gènere des del nostre paper en la realització dels projectes.

En l’arquitectura residencial es pot dir que l’habitatge és el lloc on succeeix la primera socialització i, per tant, hem de contribuir en la construcció d’espais domèstics lliures de jerarquies i de dependències vinculades als rols de gènere anacrònics.

Alguns dels punts a tenir en compte són:

Noves tipologies. Nous models residencials pensats per a grups concrets de població que tenen necessitats residencials específiques.
Diversitat de tipologies. Heterogeneïtat de tipologies variades que permetin adaptar l’oferta d’habitatge a la diversitat de necessitats i tipus de llar que apel·la la societat i afavorir la integració de tots els tipus d’unitat familiar existents en l’actualitat.
Habitatges col·laboratius. Versatilitat i flexibilitat en el disseny dels habitatges per a adaptar els entorns domèstics a la realitat canviant de les llars.
Solucions de tipus passiu i materials de major durabilitat. Pensar des de la projecció de l’edifici en sistemes que no requereixin molt de manteniment sol ser més adequat des de la perspectiva de gènere, però és important mantenir al seu torn un equilibri amb el cost de la construcció perquè resultin accessibles econòmicament.

D’altra banda, cal tenir en compte la corresponsabilitat i conciliació entre la vida personal, professional i familiar. Això implica donar suport al repartiment entre dones i homes del treball no remunerat que implica la realització de les tasques de cura d’altres persones i manteniment de la llar.

En arquitectura podem incloure pautes sobre com albergar millor aquestes cures i com des del disseny espacial podem donar suport a aquest conjunt d’activitats com per exemple adequant la dimensió dels espais destinats a aquests, tenint una major percepció de seguretat mitjançant un control visual a través d’un disseny que faciliti la permeabilitat visual, els camps visuals amplis i eliminació de llocs foscos i aïllats.

A GCT pensem que és important considerar la perspectiva de gènere per dissenyar entorns residencials capaços de respondre a les necessitats quotidianes de tota mena de persones, llars i maneres de vida.