L’interès en la recerca i la innovació forma part de l’ADN de GCT. És per aquest motiu que el despatx compra amb un pla d’inversió en R+D del que sorgeixen diferents línies de treball que es van desenvolupant en paral·lel a l’elaboració de projectes.

Un dels objectius que el despatx persegueix és augmentar la qualitat dels nostres projectes a la vegada que optimitzem els recursos disponibles. És important que els nostres clients rebin els seus projectes en el millor termini possible assegurant sempre un alt nivell de qualitat.

És per això que un dels objectius principals del pla estratègic del 2022 va ser una aposta important per la implantació de la metodologia LEAN en els nostres processos de treball. L’objectiu d’aquesta metodologia és eliminar tots aquells processos que no aportin valor, adequar els terminis temporals a les necessitats dels clients i d’aquesta manera millorar el servei que oferim.

La metodologia LEAN va sorgir després de la segona guerra mundial a la indústria automobilística japonesa per tal d’augmentar la seva competitivitat dins d’un món cada cop més globalitzat. Des de la indústria de la construcció, s’ha estudiat l’optimització de recursos i de temps que ha aconseguit la indústria de l’automoció i ara s’interessa per aplicar aquests procediments de cara a què el sector es pugui adaptar als reptes que s’obren amb el nou mil·lenni: reduir la petjada ecològica, optimitzar recursos, augmentar la rigurositat en el compliment dels terminis d’entrega, implicar els diferents agents que participen de tot el procés, etc.

Per dur a terme aquesta nova aventura, hem anat a buscar uns companys de viatge que ens guiïn i assessorin en la implantació d’aquesta nova metodologia de treball: la consultoria BIMETRIC. Junt amb ells, i des del passat mes de gener, estem immersos en un procés que ens ha portat a la realització de seminaris formatius, debats sobre organització interna, així com a la visita d’equips d’obres on, gràcies a la implantació LEAN, han aconseguit fites molt rellevants com és el cas de l’execució de projecte i construcció en temps rècord de l’ampliació de l’hospital de Granollers.

Després d’aquests mesos de treball ens veiem en disposició d’aplicar tot el que hem après en la redacció del projecte bàsic i executiu d’una nova promoció de 88 habitatges a la comarca de Barcelona. Tot l’equip de GCT, i els seus col·laboradors externs, està compromès en la productivitat, l’eficiència i l’excel·lència, fet que ens permet mirar al futur amb optimisme i determinació.

Si t’ha resultat interessant aquest contingut i vols ampliar-ne informació, no dubtis a contactar amb nosaltres:

Dins del marc del pla d’inversió en I+D de GCT Arquitectes, el despatx està immers en l’adopció de la metodologia LEAN com a eina que vertebri el desenvolupament de projectes. Com a companys de viatge en aquest procés hem triat a BIMETRIC i aquesta setmana hem posat fil a l’agulla amb el primer seminari que hem rebut de Xavier Pallàs.

Recentment hem realitzat una sessió de formació impartida a tot l’equip de GCT per un dels nostres col·laboradors més habituals, PROISOTEC (en aquest cas de la mà de PROISOTEC Energia).

Impartida per en Marc Masó i en Joan Gutierrez, hem gaudit d’una sessió magistral sobre Certificacions Energètiques (CEE), instal·lacions i energies renovables, on entre altres hem fet un repàs del procés i gestió de les CEE, així com de les solucions més habituals i el seu impacte en el consum i la demanda energètica.

Hem estudiat projectes reals i les possibles millores que s’hi podrien aplicar, buscant sempre la millora energètica i la viabilitat tècnica i econòmica.

Hem debatut la relació entre el projectista i el gestor energètic, i la importància de mantenir un feedback constant i continu des dels primers passos d’un projecte, començant lo abans possible amb simulacions i càlculs energètics que han d’ajudar a prendre les decisions sobre projecte més adequades.

L’estudi i càlcul de les solucions constructives, instal·lacions, i mecanismes d’estalvi d’energia (actius i, sobretot, passius), ha de ser un procés col·laboratiu i continu que ens ha de permetre prendre decisions conscients per assolir el fi d’obtenir un projecte eficient i el més sostenible possible.

I tant GCT Arquitectes com PROISOTEC en som conscients i, per aquest motiu, col·laborem estretament i realitzem aquestes sessions que ens serviran per seguir millorant i oferint projectes de qualitat i responsables amb el Medi Ambient.

Arquitectura, i punt.

Avui dia, ningú posa en dubte la necessitat de compaginar de forma sostenible i sostinguda l’activitat humana amb la cura i la protecció del medi ambient.

És per això que hem d’entendre que parlar “d’arquitectura sostenible” ja no és l’escenari ideal, cal anar més enllà. Cal que interioritzem i assumim que l’arquitectura i la construcció han de ser sostenibles per si mateixes, han de plantejar-se sempre des de la vessant bioclimàtica, han d’estar pensades i resoltes des de l’eficiència energètica, han de tenir intrínsec anàlisi del medi que l’envolta, de l’estalvi de recursos i energia, de la racionalització de les matèries primeres i l’aigua. I per això, arquitectura i sostenibilitat han de ser dos conceptes indissolubles.

Què entenem per sostenible?

Segons l’entrada “arquitectura bioclimàtica” de la Wikipedia, es defineix com: Arquitectura adaptada al medi ambient en el disseny d’edificis, amb la finalitat d’optimitzar el consum de recursos naturals per tal d’estalviar el màxim d’energia i fer més saludables els edificis.

Quan avui dia plantegem un nou projecte, i ho fem des de criteris sostenibles o bioclimàtics, estem donant per fets un seguit de conceptes claus, que el projecte complirà:

– Ús conscient de tècniques i materials respectuosos amb el medi ambient.
– Baixes emissions de CO2; Anàlisis del cicle de vida dels materials i sistemes constructius emprats.
– Sistemes de disseny passiu per estalviar energia i reduir demandes energètiques.
– Ús d’energies renovables per als sistemes actius, màxima eficiència d’aquests.
– Respecte per l’entorn, estudi de l’emplaçament i minimitzar l’impacte.
– Confort hidrotèrmic, salubritat, confort lumínic, accessibilitat i habitabilitat.
– Construcció circular: Preveure el fi de la vida útil i la seva reutilització o reciclatge.

Estat actual i normatives.

Al 2010, la Unió Europea incorpora el concepte d’Edifici de Consum gairebé Nul (nZEB), a través de la Directiva Europea d’Eficiència Energètica 2010/31/UE, que plantejava que a partir de 2020 tots els edificis residencials de nova construcció fossin nZEB.

Actualment, la Directiva Europea d’Eficiència Energètica en vigor és la 2018/844 (EPBD). Amb aquesta nova normativa, es defineixen alguns conceptes, dels que destaquem:

• Tant obra nova com rehabilitacions hauran d’incorporar fonts d’energia renovables.
• Es defineixen els sistemes d’automatització i control dels edificis.
• Es defineix un pla d’actuació d’ara fins a 2050, per renovar el parc edificat.
• Incentiva el finançament públic per a la renovació i rehabilitació energètica.

Amb l’actualització del Codi Tècnic de la Edificació al Setembre de 2020, s’han recollit molts d’aquests aspectes, incrementant les exigències a nivell energètic, amb la modificació substancial del Document Bàsic en Estalvi d’Energia, el DB-HE.

Actualment, el 30% del consum final d’energia prové de l’ús i manteniment dels habitatges construïts, i tenim, només a Espanya, 25 milions d’habitatges construïts, dels quals el 60% o més són construïts sense complir cap mena de normativa energètica i, per tant, altament ineficients i costosos de mantenir. Això també vol dir que tenim un important marge de millora. El Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima, PNIEC, posa el focus, de forma encertada, en la rehabilitació i millora d’aquest parc edificat, marcant fites en la reducció del consum energètic entre els períodes 2021-2030, i fins al 2050.

Quin és el nostre paper?

A GCT Arquitectes hem desenvolupat una metodologia de treball que apliquem als nostres projectes per aconseguir el màxim nivell de sostenibilitat i eficiència energètica possibles, en funció de les necessitats i característiques de cada projecte i client.

Els pilars que considerem imprescindibles a l’hora de projectar de forma sostenible són els que hem vingut comentant, resumits en:

• Aplicació de disseny i sistemes passius per reduir la demanda i augmentar el confort.
• Optimització dels recursos i dels materials disponibles.
• Reducció del consum d’energia, i ús d’energies renovables i eficients.
• Reducció dels residus generats i de les emissions de CO2.
• Reducció del consum en quant a manteniment, explotació i ús del edifici.
• Augment de la qualitat de vida dels ocupants; Confort higrotèrmic, acústic, lumínic, accessibilitat, habitabilitat, salubritat…

Partint d’aquests conceptes, estudiem i elaborem cada projecte de manera individualitzada, i els apliquem en major o menor grau escollint les opcions que aporten majors beneficis a menor cost, per tal d’arribar el més lluny possible dins la viabilitat del projecte.

Així com la sostenibilitat és present i futur de l’arquitectura, cal que, a més, incorporem altres conceptes com la reutilització, el cicle de vida i la construcció circular. Poc a poc tots aquests conceptes formaran part de l’arquitectura i la construcció com ara ho són la seguretat estructural o les instal·lacions climàtiques.

Què és BIM?

BIM és l’acrònim de “Building Information Modeling”, és a dir, una metodologia de treball que permet la formalització de models virtuals dels projectes que duem a terme a la vegada que hi incorporem grans quantitats d’informació en els mateixos: informació geomètrica, temporal, de costos, d’impacte ambiental, entre d’altres.

Compromís amb OPEN BIM

Treballar en OPEN BIM té com a objectiu aconseguir que els diferents agents que treballen en un projecte puguin compartir la informació sense necessitat d’utilitzar el mateix software. Això implica fer ús d’un format d’arxiu universal: l’IFC. Els beneficis d’aquesta filosofia són varis; entre els quals destaquen:

1. El fet d’utilitzar un format d’arxius universal garanteix l’operativitat dels mateixos al llarg del temps, ja que el format no està lligat a un format propietari que està sotmès a decisions comercials dels seus operadors.

2. L’IFC ens permet fer ús de plataformes de gestió d’informació obertes aconseguint fluxos de treball transparents.

GCT aposta per la implantació de tecnologies de software obert que fomenten la competència i la innovació entre companyies de software petites i mitjanes. És aquesta competència la que està aportant solucions de software especialitzades i amb gran capacitat d’adaptació a les necessitats dels nostres clients.

Beneficis del BIM

L’objectiu final de GCT a l’hora d’implantar la metodologia BIM per desenvolupar els seus projectes és aportar beneficis als nostres clients. Aquests beneficis es poden resumir en els següents punts:

1. Millora en el procés de disseny donat que els diferents agents que intervenen en un projecte disposen d’eines que milloren la comunicació i la transmissió dels coneixements. L’augment del flux d’informació augmenta la capacitat de l’equip per prendre decisions acurades fet que fa créixer la qualitat mitjana dels projectes.

2. El fet de treballar en models en 3D ens permet millorar la comunicació amb el client donat que les maquetes virtuals són una manera molt clara i didàctica de transmetre idees i solucions.

3. La facilitat per visualitzar tridimensionalment la feina de les diferents disciplines que componen un projecte permeten d’una manera ràpida, detectar les col·lisions i les possibles interferències durant el desenvolupament del projecte. Aquest fet ajuda a minimitzar els imprevistos en obra i per tant, eliminar els sobre costos econòmics

4. Treballar en BIM vol dir que a banda d’obtenir una maqueta virtual en 3D, tenim un model carregat d’informació que ens permet realitzar estimacions de costos molt precises. De la mateixa manera podem anar seguint el cost del projecte a mesura que es desenvolupa i així assegurar-nos d’aconseguir el pressupost desitjat pel client.

5. La “I” de BIM fa referència a la informació que està afegida als diferents elements que estan afegits al model 3D. El tractament d’aquesta informació té grans avantatges a l’hora de gestionar el manteniment d’un edifici. Posem pel cas la gestió de garanties; Els equips mecànics de l’edifici poden tenir associades les dates de finalització dels diferents serveis de garanties contractats, fet que facilita enormement la comunicació amb els diferents agents que intervenen en l’administració i aplicació d’aquests serveis.

Com estem implantant BIM al nostre despatx?

Dins de la política de formació continua del despatx, el personal de GCT està rebent formació per tal d’augmentar les capacitats de l’equip tant en tasques de producció com en tasques de gestió amb diferent programari. A banda, el despatx està redactant estàndards propis de qualitat BIM així com els estàndards d’interoperabilitat per tal de sistematitzar les relacions amb els nostres col·laboradors.

Actualment els arquitectes del despatx ja han desenvolupat alguns projectes de diversa escala mitjançant aquesta metodologia amb molt d’èxit i un alt grau de satisfacció per part de tots els agents implicats en el procés. Aquestes experiències ens permeten afrontar nous projectes amb la seguretat de poder oferir el millor servei als nostres clients.

Fa temps que pensem que la construcció en fusta forma part no ja del futur de l’edificació sinó del present. Per això a GCT estem organitzant una pla de treball específic que liderarà l’arquitecta Sara Ruz, i hem demanat a l’equip de BIS Structures, un dels equips de consultors d’estructures de més prestigi del moment, que ens ajudin a conèixer el sector, els recursos i les tècniques pròpies del material.
En David ens ha fet veure que el cost en temps de construcció en fusta pot ser de l’ordre d’un 25% del de construcció en formigó, o que es necessita cinc cops més energia per produir ciment i 24 cops més energia per produir acer que no pas per construir elements en fusta.

Amb el David vam parlar per exemple de l’edifici Brock Commons Tall House. És un dels edificis de fusta més alts de món (53 metres), ubicat a Vancouver, Canadà. Està construït amb una estructura híbrida formada per lloses de fusta CLT, suports de fusta laminada i nuclis amb pantalles de formigó.